La realitat del "model econòmic" de la política és que els governs a cada exercici (any) generen una despesa superior a l'ingrés finançada a través de crèdit.
Penso que som capaços d'entendre que si any rere any generem més despesa que ingrés, per tant dèficit, en cas que no sigui en concepte d'"inversió real" per tant, un sacrifici econòmic a curt o mitjà termini per aconseguir un ingrés superior a mitjà o llarg termini, estem creant una situació insostenible.
És un peix que es mossega la cua, el qual ens portarà a la fallida total del sistema. I no serà culpa del peix.
Vull pensar que aquesta política econòmica es deriva de l'egoisme dels polítics, els quals pensen en el curt termini (la seva legislatura) i no en volen veure la repercussió. En cas contrari estaríem davant d'un cas de pura ignorància i despreocupació.
A més, cal remarcar que la perspectiva per les administracions, com els ajuntaments, és la reducció dels ingressos que provenen de l'estat que es plasmarà en la reducció dels pressupostos del proper any.
Per tot això, penso que des de la ciutadania hem de reclamar la responsabilitat jurídica dels polítics en la gestió econòmica, que no pugui succeir això tant clàssic de: "ja s'ho trobaran els propers que entrin".
La política no és cap joc, estem parlant del benestar de les persones. Recordeu-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada