Unes xifres que fan reflexionar i són esfereidores... més de 134.000 persones que s'afegeixen a l'atur aquest passat mes. Més de 3 persones es queden sense feina cada minut. Mentrestant 2 personatges asseguren tenir la solució a aquest problema...
També, en aquest àmbit, em sorgeix una pregunta, tal i com està la situació econòmica de l'estat, quan temps es podrà sostenir més de 4.000.000 persones a l'atur i el creixement que esmento a l'inici?
Un cop analitzada la situació: el sector públic no pot oferir més llocs de treball i per tant només és possible la contractació per part del sector privat. Aquesta contractació del sector privat simplement es pot dur a terme amb un augment del "creixement econòmic" i una rebaixa dels costos socials de la contractació de personal.
El creixement econòmic esdevindrà a través de l'augment del consum, el consum real. Per tal d'estimular el consum una possible mesura seria la disminució dels impostos indirectes que graven el consum (IVA).
En aquest punt, podem veure que tant la disminució de les càrreges socials de la contractació com la disminució de l'IVA són mesures d'inversió per part de l'estat. Inversió entesa com la renúncia a un ingrés a curt termini per assolir-ne un de superior a mig o a llarg termini.
Aquest concepte xoca amb dos conceptes:
1- La tendència de la política a pensar únicament en el curt termini.
2- La situació del deute de l'estat. Concretament l'existència de molt deute a curt termini en relació al deute a llarg termini.
Per últim, no oblidem "l'efecte multiplicador": si hi ha més consum, més contractació; a més contractació més consum i així successivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada