Durant un període de temps, l'administració pública ha comptat amb un gran nombre d'ingressos extraordinaris provinents del bon context econòmic i gran part del sector de la construcció. En primer lloc no s'ha generat cap mena de provisió amb aquests ingressos. En segon lloc, s'han comptat aquests ingressos com a "corrents" (fixos, per sempre) i amb ells s'ha realitzat un augment de la "despesa corrent" al pressupost públic. s'ha donat una qualitat de vida (estat del benestar), transitòria als ciutadans, que ara amb la disminució d'aquests ingressos no ens podem permetre. I és clar, ja li havíem posat el caramel a la boca... Per últim m'agradaria remarcar que tot i gaudir els darrers anys d'aquest gran flux d'ingressos extraordinaris, no només no s'han realitzat provisions, sinó que s'ha gastat molt més del que s'ingressava, generant així deute i més deute. Els governants a tota escala, s'han vist legitimats a generar grans xifres de deute, a Torroella de Montgrí; 7,3 milions entre 2003-2007 i 6,7 milions entre 2007-2011, els quals ens han portat a una despesa financera anual d'aprox. 1.300.000 €, dels quals 230.000 euros són interessos a fons perdut. Ara el que toca és equilibrar la despesa corrent als ingressos reals, disminuir les inversions i reactivar el teixit productiu. Tanmateix espero que l'experiència ens serveixi per no caure més en una situació com aquesta.
Dèficit públic
Durant un període de temps, l'administració pública ha comptat amb un gran nombre d'ingressos extraordinaris provinents del bon context econòmic i gran part del sector de la construcció. En primer lloc no s'ha generat cap mena de provisió amb aquests ingressos. En segon lloc, s'han comptat aquests ingressos com a "corrents" (fixos, per sempre) i amb ells s'ha realitzat un augment de la "despesa corrent" al pressupost públic. s'ha donat una qualitat de vida (estat del benestar), transitòria als ciutadans, que ara amb la disminució d'aquests ingressos no ens podem permetre. I és clar, ja li havíem posat el caramel a la boca... Per últim m'agradaria remarcar que tot i gaudir els darrers anys d'aquest gran flux d'ingressos extraordinaris, no només no s'han realitzat provisions, sinó que s'ha gastat molt més del que s'ingressava, generant així deute i més deute. Els governants a tota escala, s'han vist legitimats a generar grans xifres de deute, a Torroella de Montgrí; 7,3 milions entre 2003-2007 i 6,7 milions entre 2007-2011, els quals ens han portat a una despesa financera anual d'aprox. 1.300.000 €, dels quals 230.000 euros són interessos a fons perdut. Ara el que toca és equilibrar la despesa corrent als ingressos reals, disminuir les inversions i reactivar el teixit productiu. Tanmateix espero que l'experiència ens serveixi per no caure més en una situació com aquesta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada