La bombolla del futbol

Els darrers temps estan marcats per la situació econòmica i financera de magnituts considerables.
Aquesta situació ha estat palpable per part de tots els agents socials del nostre país, tots els usuaris han esat cridats pels mitjans de comunicació a conèixer algun dels motius que ens han portat a aquesta situació.
Un dels conceptes més reiterats i publicitats ha estat la bombolla immobiliaria.
Jo parlaré d’un altre concepte, similar, però més desconegut: “la bombolla del futbol”.
Al igual que tots els altres agents econòmics (empreses, bancs, particulars, etc.) els clubs de futbol han gastat més del que tenien, han augmentat considerablemenet els seus deutes arribant a situacions insostenibles des d’una òptica econòmica.
Per tal d’analitzar el futbol espanyol, dividirem entre: la lliga de les estrelles i la “liga adelante”.
La lliga de les estrelles està formada per 20 clubs de futbol dels quals la meitat estan en concurs de creditors i més d’un en situació de fallida.
A la temporada 2009-2010 els clubs sumaven un actiu (patrimoni total de l’empresa) valorat en 3.727 milions d’euros i el deute total 3.480 milions (un 93%) quedan només un 7% de recursos propis.
Per posar-ne un exemple el Futbol Club Barcelona té uns actius de 489,5 milions amb un deute de 548,5 milions, per tant, un resultat negatiu de 59,1 milions.
Mestalla II, obra aturada el 2009
El gran problema és l’estructura deficitària dels clubs. Els quals han conduit a unes pèrdues ordinàries de 1.082 milions entre els anys 2006-2007 i 2009-2010.
Els clubs han mantingut un volum de deute a curt termini molt superior al deute a llarg termini, obligant-se a generar uns ingressos ordinaris exorvitats, als quals no han pogut fer front.  Concretamente 2238,1 milions de deute a curt termini respecte 1241,8 milions a llarg termini (més d’un any).
Alguns exemples són: el FCB amb 434,4 milions a curt termini respecte 114,2 milions a llarg termini; el Xerex CD amb 36,5 milions de deute a curt termini i 0 a llarg, amb uns fons propis negatius de 26,1 milions.
Un dels motius d’aquestes despeses exorbitades, la qual es converteix en deute, és el cost dels futbolistes. El cost del factor treball és de 1321,4 milions sobre els 1645,6 milions d’ingressos.
En segon lloc cal observar la “liga adelante”, amb un deute total de 556,2 milions (99,9%) respecte un patrimoni total (Actiu) de 556,6 milions.
Amb 12 clubs en concurs de creditors. Alguns clubs amb resultats negatius són; l’Herclues amb -29,4 milions; Murcia amb -10 milions.

El deute total de les dues principals lligues del futbol español es de 4.036,2 milions en relació als 4283,9 d’actius.
Valorant les xifres anteriorment exposades cal fer-se una questió: “qui pagarà aquest deute?”.

Si no es fa una regulació estructural sobre les finançes del futbol, en el següent exercici s’acumularan uns resultats negatius similars, els clubs seguiran gastant més del que tenen, fins que la situació sigui insostenible.
La segona pregunta que ens pot venir al cap és si els bancs mantenen la mateixa pressió als clubs de futbol que als particulars. Heu presenciat l’embargament d’algún estadi o jugador? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada